Viatge a Bañuelos de Bureba
Tot va començar un 20 de novembre del 2023 amb una idea: anar a veure la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar”.
Uns dies més tard, ens vam trobar una bona colla i vam anar a veure el film al cinema Imperial de Sabadell. Com no podia ser d’una altra manera, la pel·lícula no ens va deixar indiferents i va alimentar la nostra curiositat per saber més aspectes de la vida i obra de l’Antoni Benaiges i tot el moviment de renovació pedagògica d’aquella època.
La curiositat ens va portar a assistir a col·loquis del Sergi Bernal a l’auditori de Ripollet, a veure obres de teatre i llegir diferents llibres de la biografia de l’Antoni… Fins que va sorgir la idea detonant de tot plegat: Per què no anem a Bañuelos de Bureba? Així va ser com un grup de persones intrèpides vam llogar una furgoneta i un 10 de febrer vam anar cap a Bañuelos per viure una experiència que mai oblidarem.
Després de 6 hores d’un camí amenitzat amb diàlegs i converses divertides, inspiradores i enriquidores…Vam arribar al que es convertiria en el nostre camp base del viatge: l’hotel rural “El Palacete del Obispo” de Quintanilla de San García, a uns 15 kms de Bañuelos de Bureba.
El dissabte vam visitar el poble de Bañuelos: el riu, el bosc, el cementiri…I quan vam arribar a l’escola ens vam emportar la grata sorpresa de conèixer el Javier González, membre de la Asociación de la Escuela Benaiges. Una persona entranyable que ens va saber transmetre amb el seu testimoni autèntic, senzill i humil, part de la història viscuda no fa pas gaires anys en aquell entorn rural. Un dels moments més memorables va ser quan el Javier va fer sonar el gramòfon. La seva música ens va fer traslladar en l’època d’en Benaiges.
A la tarda, vam viure un altre moment inolvidable quan vam anar al lloc on pressumptament van matar l’Antoni. Vam aparcar en un replà al costat d’un revolt de la carretera que va cap a l’ermita de Santa Casilda i ens vam seure mirant l’horitzó imaginant-nos com es deuria sentir l’Antoni en els instants previs del seu assassinat.
Per acabar de païr el que vam viure, vam anar a visitar l’ermita de Santa Casilda i vam finalitzar la jornada a Briviesca, visitant la famosa plaça i menjant uns xurros a la pastelería cafetería Sarralde Plaza.
No obstant, sortint de Santa Casilda i anant cap a Briviesca vam viure una d’aquelles experiències impossibles de planificar, però que sense dubte marquen el viatge. I és que ens vam quedar atrapats amb la furgoneta en el fang al mig del bosc sense cobertura i amb la llum del dia acabant. Com que finalment en vam sortir airosos, va quedar en una anècdota que va donar peu a un poema compartit.
El diumenge al matí el vam dedicar a visitar les impactants fosses de la Pedraja. Vam quedar realment impressionats en viure en primera persona i trepitjar la mateixa terra que havia embolcallat els cossos sense vida de les persones que havien estat assassinades i el record de les quals va estar silenciat durant anys i anys.
Per no acabar el viatge remoguts i amb mal cos vam decidir anar a veure el bell poble medieval de Frías. Visita totalment recomanable.
Finalment, vam tornar amb la mateixa furgoneta, però nosaltres ja no érem els mateixos. Ja us podeu imaginar com va ser el viatge de tornada si heu arribat al final d’aquest article…D’aquí va sortir la idea de crear una nova entitat per recuperar el llegat de l’Antoni i de tants altres mestres: Batecs Pedagògics.